sábado, 8 de noviembre de 2014

Crítica d'Interstellar, de Cristopher Nolan


Després d'haver viscut aquesta experiència que és "Interestellar", costa expressar amb paraules el que aquesta pel·lícula transmet i vol expressar-nos: la fugacitat de la vida, la necessitat de cuidar el nostre planeta i les difícils relacions familiars d'un pare i els seus "fills",(amb clar i absolut protagonisme de Murphy, la filla). En les seves dos hores i quaranta-nou minuts de durada passem de sentir tristesa i el sentimentalisme per la dissort dels personatges a contenir la respiració per una titànica mostra de la magna força de la natura i de maravellar-nos amb la superbia imatge d'un forat negre o de Saturn. Agafant la pel·lícula com a una unitat, no sabria dir si té més importancia l'historia d'amor paterno-filial dels protagonistes o la incomparable busca d'una salvació per a la humanitat. Personalment he contingut la respiració tot el transcurs de la pel·lícula, maravellant-me d'aquelles molt nombroses referències a la obra del mestre Stanley Kubrick. Emocionant, sentimental, colossal, brutal,(cada personatge té els seus motius i això els fa actuar moltes vegades de maneres que un mai esperaria, fregant la bogeria) i magna en conjunt. Una altra obra mestre del cine de la ciència-ficció aquest cop incluint a la llista el nom del cineasta Cristopher Nolan, qui converteix Interestellar en una autèntica odissea espacial. Estic d'acord en que la pel·lícula pot ésser massa llarga, però la seva durada, com sempre dic, sempre té alguna raó, i Nolan demostra que en aquesta pel·lícula tot té un sentit o finalitat, des de l'inici fins al final, on Nolan s'abandona al seu clàssic final que crea en l'espectador una gran inquietud i emoció quan comprèn que acaba de veure un bona película, i més important encara, una experiència única Si més no, jo encara ara sóc  incapaç de classificar-la del tot i menys comparar-la amb altres pel·lícules del gènere. Si ets un amant de la ciència ficció, corre al cinema, i sinó també, sempre que no t'importi renunciar a una tarda per veure una mica de bon cinema, que ja fa falta.



No hay comentarios:

Publicar un comentario