Critica: El Hobbit, la Batalla dels Cinc Exèrcits

Just després d'haver vist la pel·lícula tinc a la boca un gust agridolç, més agre que dolç, de fet. Tot i això, no es pot criticar a la pel·lícula de Peter Jackson ja que adapta l'última part del llibre, on es recull l'última batalla per la muntanya d'Érebor. S'ha de dir que, tot i ser un gran amant de la Terra Mitja, se m'ha fet fins i tot una mica empalagosa. Tanta acció feta digitalment, masses dilemes que s'intercalen, i la pèrdua d'aquell petit  toc d'humor i d'aventura innocent fan de la cinta una pel·lícula molt  èpica, gran i espectacular, que  fins i tot arribaria al nivell del Senyor dels Anells, però que al ser una extensió d'un llibre de 300 pàgines, s'ha d'adequar a pocs esdeveniments i llargs escenes de croma, a més de convertir cada petit fet en  una gran tragedial Aquesta és la diferencia amb la trilogia original, que a les tres pel·lícules d'en Frodo i companyia, (ehem) no li feia falta basar tota l'epicitat en els efectes, sinó que l'argument estava perfectament armonitzat amb l'espectacularitat dels efectes, i no com ha passat en aquesta última trilogia, on l'argument està a mercè dels efectes especials. Tot i així,jo afirmaria que és la pel·lícula més seria de la Terra Mitja cinematogràfica, ja que es fixa molt en les motivacions dels personatges principals i els fa canviar de postura al llarg del film. Un final èpic per una sèrie de pel·lícules inolvidables, però que per mi no estan en el mateix nivell de la trilogia del Senyor dels Anells.