Akame Ga Kill

Aquest anime del que parlaré, és sense dubte un dels més addictius que m'he vist mai, ja que  l'intriga que em feia sentir em va visualitzar la sèrie completa en dos dies, (només té 24 episodis). Per on començar: tot i que en un primer moment tenia por de que no fós una copia de SAO, de seguida vaig adonar-me de que aquest anime plantejava el dilema de si el fí justifica els mitjans, sobre si la justícia de l'imperi és millor que la dels revolucionaris, i coses tan greus com l'execució de grans masses de persones per simple plaer. Em va agradar molt i va ser una agradable sorpresa l'aparició dels Jaegers, aquest grup d'antagonistes que tot i tindre sentiments. condemnen els actes dels protagonistes i els asssetgen fins a la mort. Val a dir que és un anime trist i pessimista, que conté una gran crítica cap al sistema establert i retrata als estaments governants, la religió i la manipulació de les masses i fins i tot de l'exèrcit, sempre canviant. Tot i que pugui semblar que tingui un argument fàcil i simple, és la profunditat dels personatges i el buit que deixen quan moren el que fa especial a Akame Ga Kill. Si em demanessin que la classifiqués, l'hauria d'encabir enmig del típic "Shounen" d'acció i els sentimentals "Shojo". La sensació de brevetat i d0intriga em van acompanyar en aquesta potent barreja d'acció, rialles i plors. M'agraden com estan retratats els protagonistes i la veritat és que m'han donat diverses sorpreses al llatg dels capítols, (per ex. qui no pensava que el Tatsumi acabaria amb  l'Akame) i que fan que encara t'enganxis més. Tot i això, hi ha diferents coses que no m'han agradat:

SPOILER
-Que s'enamori la general del Tatsumi, un dels integrants de "Night Raid" em sembla subrealista, i, tot i que és graciós durant una estona, a l'hora de la veritat, bé que tots lluiten sense miraments.
-Algunes de les morts d'alguns membres del grup d'assassins em semblen massa forçades, aqui en faig un top tres:
3- La mort del "Jefe". Entenc que s'ha de morir perquè si no el Tatsumi no tindria el seu poder i seria un marginat sense poder.
2- La mort de la Mine: tot i que ja és extraordinari que pogués guanyar al gran general, em sembla forçadíssim i injustificat, simplement subrealista.
1-La mort d'en Tatsumi: em va semblar sorprenent  que es pogués matar al protagonista d'una història en dos minuts, i a més d'una forma tan  despietada i brutal.