Alerta, si no has vist la pel·lícula millor no segueixis llegint, ja que revel·lo alguns detalls fonamentals de la trama que us podrien empobrirl'experiència.
El
divendres dia 18 de desembre es va estrenar la que segurament era la pel·lícula
més esperada de l'any, la setena entrega de la Guerra de les Galàxies dirigida
pel mestre J.J.Abrams. Havent vist el film, puc afirmar que a mi, personalment,
em sembla una gran pel·lícula. No crec que s'hagi de comparar amb la
pel·lícula original per a apreciar-ne el seu valor, sinó que el seu principal
mèrit és que, com a pel·lícula independent, sap connectar al públic nou amb els
vells amants de la saga. En resumides comptes: sap ser ingeniosa, original i divertida.
El
millor: el seu toc
d'humor lligat molt estretament al carisma i a la qualitat de l'actuació dels
nous actors que s'incorporen. Tan Daisy Ridley, la nova protagonista de la saga
compleix amb escreix el que s'espera del seu personatge. Sobretot destacar el
gran duo que duen a terme John Boyega i Oscar Isaac (interpretant a Finn i Poe
Dameron, respectivament), que trenquen de cop ambla serietat que es podia
esperar de la cinta després d'haver vist els “trailers”.
Les batalles dels esquadrons d'ales X tan per la superfície de Jakku com en la base Starkiller són especteculars, recuperant l'essència de la trilogia original.
Un altre encert d'Abrams és recuperar la força i l'intensitat de les batalles d'espasa làser: el xoc d'espases entre la Rey i en Kylo Ren aconsegueix transmetre un dramatisme únic. Per altra part també m'ha agradat que un personatge com en Finn, algú normal tingui els seus moments utilitzant l'espasa làser de forma improvisada.
Els nous protagonistes de la saga Star Wars |
El
pitjor: no m'ha acabat de
convèncer la trama de Kylo Ren i la seva traïció als Jedi, culminant amb
la mort de Han Solo (a nivell personal, el personatge més carismàtic de la
trilogia original). Tot i aquesta desinformació, sóc conscient de que es
guarden moltes sorpreses per a la vuitena entrega, que tots esperem que sigui
l'equivalent a "l'Imperi contraataca".Tot i això he de dir que Kylo
Ren i el seu disseny em semblen magnífics, ja que aconsegueixen imposar molt,
per això em va deixar molt fred dos escenes en particular, i les dos tenen
relació amb el personatge de la Rey:
-Quan
Kylo Ren està interrogant a la Rey i aquesta aconsegueix imposar-se, sense
despentinar-se, imposar-se al que se suposa que és una persona entrenada tan en
les arts Jedi com en les del costat fosc, per tant que algú que acaba de descobrir
la força s'imposi mentalment al malvat és bastant increïble.
- Que
en el duel final, la Rey derroti i deixi humiliat a Kylo Ren en un duel làser
quan aquesta mai no ha lluitat mai utilitzant un sable de llum, i que, quan
finalment l'ha derrotat, enduta per l'ira, no el mati com a venjança per la
mort de Han Solo i permeti que s'escapi, és molt surrealista.
Per suposat, no oblidar-nos del que probablement sigui el succés més important de la pel·lícula: la mort de Han Solo a mans del seu fill. Crec que és una pèrdua molt gran per l'univers cinematogràfic de Star Wars, ja que tot i que pesi l'edat per a Harrison Ford, no m'agrada a nivell personal que el seu personatge tingui un final tan terrible.
Kylo Ren, el nou antagonista de la saga. |
Resumint, Abrams ha aconseguit el que molts creien impossible, donar una nova empenta a una saga que havia caigut impuls amb les últimes entregues i recuperar l'esperit del 77, aquella experiència cinematogràfica que va marcar tota una generació. Espera molt del vuitè episodi i confio amb que segueixi el camí que ha obert el despertar de la força tot i que Abrams ja no estigui rere les càmeres.
Si encara no has vist la pel·lícula, el meu consell és que tan si ets fan habitual com si no, li donis una oportunitat, perquè et sorprendrà.
Aquí sota deixo el tercer trailer, el més complet dels que es van utilitzar per promocionar la pel·lícula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario