Parlant de "Suicide squad"

Títol: Suicide Squad

Any: 2016

Director: David Ayer.

Intèrprets: Will Smith, Margot Robbie, Jared Leto, Viola Davis, Cara Delevigne, Jai Courtney, Joel Kinnaman entre altres...

Avui he vist per segon cop “suicide squad”, i crec que ara puc donar una opinió més complerta que quan la vaig veure la primera vegada. He de dir que m’ha agradat més que el primer cop, perquè al coneixer el que passa no m’ha xocat tan el primer acte, i he pogut gaudir més del humor del film sense preocupar-me tan pels problemes estructurals de la cinta.

Parlant clar, “suicide squad” no em sembla una mala pel·lícula, però tampoc em sembla, de fet, una pel·lícula. És més aviat un mix de diversos videoclips gravats amb certa gracia per David Ayer. Crec que és una proposta divertida, però que mirada objectivament, té grans problemes de consistència.

Els més greus i evidents són: 

-Un argument sense cap ni  peus. Primer es passen mitja pel·lícula presentant l’esquadra d’homes “terribles, però bons a la vegada”, i després es passen l’altre meitat intentant reparar un error que és conseqüència de la mateixa creació de l’esquadró. Bravo pels guionistes!

-L’antagonista i un pla que ni és maligne ni és res perquè  no es du a terme. No se a qui se li va acudir l’història per a l’Encantadora, el seu germà i l’exèrcit de zombies que ronden la ciutat, però realment no podia estar més erràtic. La trama de l’Encantadora presonera de l’Amanda Waller i torturada per l’amor del Rick Flag no està  gens ben desenvolupada. I menys quan la bruixa escapa tranquil·lament per anar a reviure el seu germà i iniciar el seu pla: és que no té cap sentit! Per a què deixes lliure a una bruixa que no pots controlar i li facilites informació (enlloc de tenir-la aïllada)? Sembla que de fet, Cara Delevigne sigui com un decorat per on l’esquadra ha de passar per seguir el cànon de pel·lícula de superheroïs. Realment mai acabes de sentir res per la June, per què realment només diu dos  frases  al llarg de la pel·lícula , no agafes cap lligam amb ella, i realment a mi  tan me feia que morís al final, la veritat.  No és que jo sigui un guionista, però crec que enlloc d’agafar a un membre de l’esquadra com a dolent, millor haver fet que l’esquadra és rebel·lés i llavors s’enfrontés contra el Rick Flag i el govern (un cop haguessin desfet els collars).

-La presència del Joker no se m’ha fet tan rara aquest segon cop, tot i que la seva forma de parlar em continua traient de polleguera. Tots hem sentit a Jared Leto denunciant les retallades a les seves escenes, que tots podem observar fàcilment veient la cinta i que crec que fan baixar la intensitat i la coherència del personatge. Crec que una pel·lícula d’aquest Joker i la Harley podria ser interessant, però crec que no hauria passat res si el rei del crim no  hagués  estat en la cinta.  

-L’intenció de fer de totes les pel·lícules del nou univers de DC una espècie de Cross-Over gegant a l’estil de Marvel. La diferència és que Marvel ho fa sense que les pel·lícules perdin l’essència pròpia, mentre que a DC sembla que estiguis veient tres pel·lícules a la vegada. Sí que es veritat que no es tan flagrant com a BvS, però crec que continua lastrant la pel·lícula i és un handicap totalment innecessari per a aconseguir explicar una història en condicions.

Finalment, l’últim i més GRAN ERROR  de la cinta: que sembla un catàleg on tots els personatges (protagonistes o no) apareixen i deixen d’apareixer sense cap mena de control. Crec que, com he dit a dalt, la pel·lícula és un mix de diferents elements i trames ( moltes suficients per a fer pel·lícules pròpies) que passen sense pena ni glòria. Crec que apart potser del Deadshot de Will Smith i la Harley de Margot Robbie, cap altre element de la cinta està degudament tractat. Realment apart d’aquesta parella protagonista, no arribes a agafar empatia per cap dels personatges. Així, durant la primera mitja hora veiem circular per pantalla infinitat de personatges (coneguts abans de la pel·lícula o NO) i que tenen un minut per a ser presentats o ni això.

El resultat de tot això és el “Suicide Squad” que tenim en cartellera (diferenciar de la versió completa que no hem vist), una pel·lícula vistosa i divertida per moments, però que es queda en anecdòtica. Si la comparem amb la seva referent: els Guardians de la Galàxia de James Gunn aquesta cinta no presenta una trama ni uns personatges mitjanament sòlids. Crec que Ayer intenta agafar el millor de la cinta de Gunn: la música i l’humor, i portar-los a l’univers DC que s’està creant, sense tanta fortuna que Gunn. 

Deixant de banda la crítica, si tot va bé faré proximament una entrada parlant de la construcció del nou univers de DC i de què estan fent malament, perquè, sent realistes, costarà molt reparar el rumb erràtic de BvS i Suicide Squad.

Deixo aquí el trailer de la cinta d'Ayer: