Bé, a favor de l'anime: es fa curt un cop comença l'acció. M'encanta l'estil i el dibuix dels personatges i els escenaris, que aporten moltíssim a fer la trama realista. També cal destacar clarament l'estil de les lluites, fetes amb un tipus d'animació diferent que la resta de la sèrie, i que són visualment molt espectaculars i visuals. Apart, veure com la princesa de Vers es camufla entre terrícoles i es solidaritzi amb el seu patiment suposa un dels principals elicients de la trama.
En contra, algunes incongruències en la trama, que no s'acaba d'explicar mai del tot. El fet de que els homes no haguessin preparat unes bones defenses després dels incidents previs a la trama de l'anime hem sembla molt fals. I, el que ja si que hem treu de polleguera és que un xaval qualsevol, adolescent i en edat d'estudiar sigui més competent que qualsevol militar terrestre i de mars, que se suposa que han dedicat tota la seva vida a la lluita. El fet de que el protagonista lluiti amb un robot de proves, que en teoria és inferior a les màquines de guerra empreades pels seus amics, però que magicament pot igualar-se amb les més avançades armes de guerra. Que el robot aguanti mil lluites i aniquil·li als més importants comandaments de l'exèrcit dels cavallers orbitals, (els "dolents"). És molt surrealista que Ivanho i Slaine, dos xavals que no pinten res en els comandaments dels respectius exèrcits control·lin el curs de la guerra.
Simplificant, si vols una sèrie lleugera, amb una trama que no és res de l'altra món però que enganxa, unes batalles espectaculars i un protagonista que sembla retardat, Aldnoah Zero és per a tú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario