Visca la república! O espera. si n'hi ha dos...

Avui fa  anys es varen proclamar a Espanya i a Catalunya, dos repúbliques. Tot i que moltíssima gent no reconeix la República Catalana com a tal, les paraules de Francesc Macià van ésser clares, com també ho van ser les de Lluís Companys l'any 1934. Resulta sorprenent, i una mica trist que tants anys hagin passat i no haguem fet més que tirar enrere en aquest sentit. A Espanya i a Catalunya la Segona República va suposar un avenç impressionant en moltíssims ambits: creació d'escoles, repartiment de les terres, edució de qualitat i llibertat en tots els aspectes. Aquella vegada ens van frenar amb la força de les armes, amb la guerra més terrible que hi hagi hagut a la peninsula: germà contra germà, esquerra contra dreta, democracia contra feixisme, en resum, per desgracia, vencedors i vençuts.

Cal dir que la Segona República va flaquejar en certs aspectes, però crec que en l'actualitat posseïm els coneixements i les eines per poder crear dos repúbliques germanes que recuperin totes les llibertats robades el 39 i que ens van fer creure que tornaríen amb la constitució. No puc entendre  com som ignorats a Espanya els més de dos milions de catalans que demanem referèndum, igual que van ser ignorats farà ja un any tots aquells que esperaven que s'els hi consultés si preferien mantenir la monarquia o establir la república quan el rei va abdicar.
Tinc l'esperança de que es produeixi un canvi, i com més aviat el fem, millor. Perquè la falsa ambientació de fel·licitat i tranquilitat que transmeten alguns mitjans de comunicació controlats per tots aquells que ens roben fa que molta gent cregui que la situació actual no és tan greu, sinó que des de la mort de Franco (o abans, per els més antidemòcrates) vivim tots de fàbula, que tots els problemes són passatgers i que el sistema s'autorregularà, que el poble ha de callar, treballar i veure com li roben els fruits del seu treball.
Tot i que tenim pressa, perquè si no ens mobilitzem de forma directa i contundent ningú ens fa cas, s'ha de planificar amb calma i fer del nou ordre polític una estructura sòlida i apoiada per el clamor popular. S'ha de fer, hem de fer que la gent recuperi la il·lusió i la confiança en la política, en creure en que allò que ara governs conservadors diuen que és impossible, és en realitat a l'abast de les nostres mans. Perquè sí, ho vam fer en el passat i ho tornarem a fer en el futur, i aquesta vegada no hi haurà qui s'hi pugui oposar si estem decidits.